Adamai

Encanteris i màgia

La natura com a ésser viu

Gaia, la Mare Terra... podem dir-li de moltes maneres però hem de ser conscients de que realment formen part d'una biosfera que es comporta, en la seva unitat, com un ésser viu, regulant-se de maneres increïbles i adaptant-se a situacions impossibles.

​

Així, al llarg de milers de milions d'anys, la vida s'ha obert camí a través del temps i l'espai sense pausa alguna. Fa poc, a més, que els humans hem descobert formes de vida que ni tan sols estàn formades per els mateixos compostos que els nostres, i tot sense sortir del mateix planeta en el que vivim:

Microorganismes que incorporen el cianur a Yellowstone en ves de carboni, formes de vida amb molt més carboni a les profunditats marines, animals que tenen la sang blava doncs no usen el ferro en els seus processos metabòlics... Les possibilitats són infinites, i nosaltres només som un petit punt d'aquesta varietat de la biomassa.

​

Tot això ens fa veure que realment la natura s'obre camí davant de qualsevol obstacle, sorprenent-nos en la seva immensitat. Nosaltres som els resultat, físic, de milers de milions d'anys d'evolució (i a vegades sembla mentida que siguem incapaços d'actuar com a tals).

​

En totes les cultures ancestrals, inclòs algunes actuals, abans de l'adoració als Déus solars/del cel, adoraven la Mare Terra com a element de fecunditat, origen, naixement, etc. Aquesta veritat la podem veure, directament, amb la mitologia grega per exemple, en que en un principi s'adoraven a éssers divins primordials per més endavant adorar divinitats purament femenines fins que van començar a adorar divinitats del cel, masculines incloses.

​

Aquest procès evolutiu de la religió deixa marcat, de totes maneres, com en un origen i com un saber ancestral, la natura ocupa un lloc rellevant com a origen en el subconscient col·lectiu humà.

​

​

​

​

​

© 2017 by Adamai