Adamai

Encanteris i màgia

Pèrdua de contacte amb la natura

L'ésser humà, en el seu desenvolupament, ha anat perdent cada cop més el contacte amb la natura. Això és un fet. A mida que la nostra civilització s'ha anat desenvolupant i creixent, cada cop més hem relegat i mogut la natura com ens ha convingut, amb conseqüències encara per veure en la nostra pròpia supervivència.

​

Sincerament, quan algú diu "salvar el planeta", em fa molta gràcia: aquest planeta porta milers de milions d'anys existint, igual que la vida. Si la vida es pogués comptar o mesurar amb un rellotge de 24 hores, la nostra espècie ocupa l'últim minut. Siguem realistes: quan algú diu de salvar el planeta, en realitat parla de salvar a la humanitat de si mateixa.

​

Som nens amb un increïble potencial, si voleu, estudieu l'escala Kardashev de desenvolupament de civilitzacions, us garanteixo que us n'adonareu del petits, minúsculs i primitius que som.  El nostre desenvolupament com a espècia data d'uns 6 milions d'anys (en la seva totalitat), amb un increment de desenvolupament real (segons els estudis i concepció actual del món) d'uns 10.000 anys. 

​

Així com hi ha altres éssers en aquest món que tenen la possibilitat de modificar el seu ecosistema, medi ambient, etc. la nostra espècie ha destacat, senzillament, per l'ús d'eines cada cop més complexes i per voleu construir ambients artificials. En realitat, i cada cop es veu més, actuem més aviat com un virus:

Ens repliquem fins que el nostre ambient i context ho permet i  quan esgotem el que disposem al voltant, ens movem per tal de tornar a créixer. Així tenim el fenòmen de la col·lonització, com a exemple, i sabem, quasi per instint, que el següent pas es replicar el mateix amb altres planetes. Hem de veure si, al igual que fan els virus, som capaços de matar l'hoste o de mantenir-lo amb vida no només per al nostre propi interès, sinó per al de la biosfera que ens ha permès existir.

​

Vivim, actualment, en àrees urbanes en que el verd i la natura són simples vestigis testimonials controlats per la mà humana, fent-nos viure en un petit món egoista i egocèntric que deixa de banda la nostra realitat de que formem part de la natura com qualsevol altra animal.

​

Tenim, com a espècie desenvolupada tot i que primitiva, una responsabilitat de saber i d'assumir què som, qui som i de què formem part. Tota la resta de coses són secundàries i fins que no en siguem realment conscients, només ens estarem fent mal a nosaltres mateixos.

© 2017 by Adamai